Descuidar el cos afecta la ment. Ignorar la ment també impacta en el cos.

Equips exhausts, ments saturades, cossos que es mantenen per inèrcia. La productivitat continua sent el mantra, però el preu és un desgast que mina la creativitat i la motivació.

Estem vivint temps extraordinaris. A tot el món augmenten els índexs de malaltia física i mental, i moltes persones se senten desbordades, ansioses i desconnectades de la seva vitalitat natural i… del seu sentit de propòsit.

Cada vegada més estudis alerten d’un increment sostingut de problemes físics i emocionals en l’àmbit laboral: estrès crònic, ansietat, desconnexió, sensació de propòsit difús. No és casual. Habitem estructures que privilegien la velocitat per sobre de l’escolta, i sistemes que responen als símptomes però rarament aborden les arrels del malestar.

Molt sovint em pregunto: què està provocant realment tant de patiment i com podem recuperar la responsabilitat sobre la nostra pròpia salut i benestar?

Tot i que el nostre sistema mèdic modern té molts aspectes admirables, amb freqüència tracta els símptomes més que les causes. És fàcil convertir-se en un consumidor passiu de serveis sanitaris en lloc de participar activament en la nostra salut.

Però quan assumim de debò la responsabilitat de la nostra salut —quan ens convertim en els directors mèdics de la nostra pròpia vida— tot canvia. Recuperem la nostra agència, la nostra energia i la nostra capacitat de viure des del poder personal.

“El sofriment no sempre és físic. Moltes vegades és anímic… i l’increïble és que no cal ser metge per alleujar-lo.” — Mario Alonso Puig

Davant aquesta realitat, el ioga i el mindfulness ofereixen una cosa radicalment senzilla: recuperar l’autonomia sobre el nostre propi benestar. I com passa això?

Quan una persona aprèn a moure el cos amb intel·ligència somàtica, a regular el sistema nerviós, a travessar la complexitat amb una ment estable, està assumint responsabilitat sobre la seva pròpia salut. I aquesta responsabilitat, amb el temps, es converteix en llibertat.

També en entorns laborals, cal mirar de cara una realitat que ja no es pot ocultar sota discursos motivacionals: l’augment del malestar físic i emocional en els equips és sostingut i té conseqüències nefastes en la creativitat, la cohesió i la productivitat de les plantilles.

La conversa sobre benestar per a empreses ja no pot quedar-se en iniciatives aïllades ni en programes cosmètics; requereix una reflexió seriosa sobre com treballem i quin cost humà estem assumint.

Les dades internacionals mostren un increment preocupant de l’estrès laboral, l’ansietat, els trastorns del son i la desconnexió emocional. No és només “cansament”.

Parlem d’un canvi estructural en la manera com vivim la feina, alimentat per dinàmiques accelerades, hiperestimulació tecnològica i la dificultat creixent de mantenir un equilibri entre presència, atenció i salut mental.

Davant aquest escenari, la pregunta que emergeix és simple i complexa alhora: com podem recuperar responsabilitat i autonomia sobre el nostre benestar a la feina quan l’entorn sembla jugar en contra?

L’autorregulació és central. En aquest terreny, el ioga per a empreses i el mindfulness per a equips s’han consolidat com dues eines sòlides, contrastades i accessibles.

La urgència del benestar en les empreses contemporànies

Les organitzacions que ja han integrat programes de benestar corporatiu assenyalen beneficis que es repeteixen: reducció de l’estrès, millora de la concentració, més claredat mental, menys conflictes interns i una percepció renovada de propòsit.

Tanmateix, el més important no és només aplicar tècniques, sinó comprendre la lògica de fons: les persones necessiten espais per recuperar l’atenció, regular el sistema nerviós i reconnectar amb la seva energia vital.

L’entorn laboral actual exigeix una capacitat d’adaptació constant. Però adaptar-se no vol dir cedir fins a l’esgotament, sinó desenvolupar recursos interns per sostenir la complexitat sense perdre estabilitat.

“Descuidar el cos afecta la ment. Ignorar la ment també impacta en el cos… considera-ho un jardí: encara que les flors semblin sanes, si les arrels no reben cura, tot començarà a marcir-se.” — Mario Alonso Puig

Quan parlem de benestar per a empreses, parlem precisament d’això: d’enfortir les capacitats humanes que permeten que la feina sigui un espai de creativitat i no de desgast.

Com poden ajudar el ioga i el mindfulness

El potencial del ioga i del mindfulness en l’àmbit corporatiu no resideix només en la relaxació —un malentès freqüent—, sinó en la possibilitat de transformar la manera com les persones es relacionen amb si mateixes i amb el seu entorn laboral.

• Regulació del sistema nerviós.La major part de l’estrès laboral no prové de grans crisis, sinó de microtensions contínues. Les tècniques de respiració, meditació breu i moviment conscient redueixen l’activació fisiològica i retornen flexibilitat al cos i a la ment.

• Millora de l’atenció i la presa de decisions.L’atenció sostinguda és cada vegada més difícil en entorns digitals. El mindfulness entrena la capacitat d’observar, discriminar i triar, cosa que es tradueix en més claredat i eficàcia.

• Prevenció real, no pal·liatius.La integració de pràctiques breus durant la jornada laboral actua com una prevenció contínua del desgast, evitant que l’estrès es cronifiqui.

De l’individu responsable a l’organització responsable

No es tracta que cada persona “s’espavili” sola amb la seva salut mental, ni de delegar a l’empresa tota la responsabilitat del benestar. El model més sostenible es troba en organitzacions que cuiden l’entorn i persones que adquireixen eines per participar activament en el seu propi equilibri.

A iNSIDE treballem precisament en aquest punt: oferir a les empreses programes de ioga, mindfulness i coaching que permetin als equips recuperar agència sobre el seu benestar, entendre les arrels del dolor i construir hàbits que sostinguin la vida professional.

Un canvi que ja està en marxa

El benestar corporatiu és una resposta necessària a un context laboral que ha canviat més ràpidament que la nostra capacitat d’adaptació. Les empreses que ho han entès no ho veuen com una despesa, sinó com una inversió: menys baixes mèdiques, més compromís, més innovació, menys rotació.

I, sobretot, una força laboral capaç de sostenir la seva vitalitat en un món que constantment la fragmenta.

“Cuidar-nos no sempre implica fer més. A vegades vol dir aprendre a aturar-nos, deixar anar i gaudir del que és petit.” — Marian Rojas Estapé

Recuperar autonomia, presència i claredat en la feina no és un gest individual heroïc, sinó un procés compartit.

Un procés en què les empreses poden convertir-se en un espai que protegeix la salut —física, mental i emocional— de les persones que la construeixen.