La jerarquía de Mashlow aplicada al benestar laboral

Per què la comoditat pot produir tant patiment?

Tot i uns nivells històricament sense precedents de progrés tecnològic i confort material, la societat moderna es troba en un estat de crisi mental i espiritual massiva.

La depressió, l’ansietat, les addiccions i les taxes de suïcidi es disparen, mentre que la por, la solitud i la manca de sentit defineixen el malestar general de la nostra època.

La comoditat, el confort i l’abundància material s’han convertit en la norma al món occidental; tanmateix, el descontentament i el sofriment psicològic continuen estant generalitzats. Externament sembla que prosperem, però els nostres mons interiors s’envaeixen de buit any rere any.

Materialment ho estem fent millor que mai, però psicològicament i espiritualment estem lluitant més que mai. Per què?

Què revela aquest contrast marcat entre els àmbits material i immaterial de les nostres vides sobre les nostres necessitats com a éssers humans, i com hauríem de viure?

La Jerarquia de Necessitats de Maslow és l’eina científica perfecta per ajudar-nos a respondre aquestes preguntes.

La piràmide de Maslow revela l’arquitectura de la necessitat humana

El 1943, el psicòleg Abraham Maslow va introduir un model que descriu cinc nivells de necessitat humana, des dels requisits físics més bàsics per a la supervivència fins a les potencialitats espirituals i existencials més elevades dels éssers humans.

Aquesta jerarquia representa una veritat estructural sobre l’existència humana. Demostra l’ordre de les nostres necessitats com a humans i pretén respondre la pregunta “què busquem realment?”

A la base hi ha les necessitats fisiològiques: menjar, aigua, refugi i seguretat. Per sobre, hi ha l’amor, la pertinença, l’estima i, finalment, al vèrtex, l’autorrealització: la realització del potencial únic de cadascú, el significat, la moralitat, la creativitat i la veritat.

La jerarquia il·lustra que, un cop satisfetes les nostres necessitats inferiors, la nostra atenció s’hauria de dirigir naturalment cap a les més elevades i abstractes.

Tanmateix, al món occidental modern, on les necessitats físiques estan en gran mesura cobertes, molt poques persones fan l’ascens fins al cim. Per què?

Perquè la societat moderna, construïda sobre l’ego i el materialisme, ens ensenya a valorar el superficial. Els valors egoics inferiors com l’estatus i el reconeixement, o els materials com el plaer i la comoditat, substitueixen la recerca de la realització espiritual.

L’abandonament espiritual de l’era moderna

La societat occidental moderna, arrelada en creences materialistes, posa tant d’èmfasi en allò material que descuida allò espiritual. Estem condicionats a complaure’ns en els àmbits inferiors del confort i el plaer mentre descuidem les necessitats superiors que nodreixen l’ànima.

La jerarquia de Maslow revela que aquestes necessitats superiors, espirituals, no són luxes opcionals sinó essencials per a la realització, el sentit i el benestar psicològic.

Les satisfaccions físiques —comoditat, riquesa, conveniència, plaer— simplement no són suficients per satisfer totes les nostres necessitats. Tot i així, la vida moderna està pràcticament definida per la recerca incessant d’aquestes coses, ara constantment disponibles al nostre abast.

Vivim en una economia de la dopamina que recompensa la indulgència per sobre la introspecció. Però descuidar el superior implica patir els seus oposats: depressió, ansietat, addicció, fam espiritual disfressada de malaltia psicològica.

Aquest sistema de valors està tan integrat en els sistemes capitalistes i consumistes en què vivim. Maslow va observar que fins i tot les corporacions s’adrecen a les necessitats inferiors dels humans.

Hi ha enormes institucions creades amb el propòsit específic d’explotar les nostres necessitats inferiors per obtenir beneficis, mentre que pràcticament no existeixen mitjans comercials per ajudar les persones a autorrealitzar-se.

Fins i tot a nivell individual, quantes persones es preocupen genuïnament cada dia per desenvolupar la moralitat, la creativitat, el sentit o el potencial?

Quan podem satisfer tan fàcilment els nostres apetits barats, per què ens hauríem d’esforçar a entrar en el regne del significat i els valors superiors, quelcom que requereix esforç i sovint incomoditat?

Maslow dóna una resposta simple: perquè la realització d’aquestes coses és una necessitat humana.

L’autorrealització és una necessitat per al benestar laboral

Tot això implica que si no tens èxit en desenvolupar i actualitzar el teu potencial únic, creativitat, autoexpressió, sentit del significat, valors i moralitat, aleshores no estàs satisfent les teves necessitats com a ésser humà.

L’autorrealització —la realització encarnada de la teva naturalesa superior— no és un privilegi reservat a uns pocs; està programada en la psique de cada ésser humà com una necessitat espiritual.

No sorprèn que tanta gent es senti perduda i abatuda. Les nostres necessitats espirituals poden no determinar la supervivència biològica, però són vitals per a la salut mental, emocional i espiritual.

La societat potser no ho ensenya, però ets molt més un ésser espiritual que físic.

La jerarquia de Maslow exposa l’arrel del sofriment modern: les nostres necessitats superiors romanen insatisfetes perquè hem descuidat una part vital de la nostra naturalesa: allò espiritual.

Ignorància de la nostra naturalesa espiritual

La paraula “espiritual” està àmpliament malinterpretada al món modern. No ha de referir-se necessàriament a allò místic (tot i que podria), pot simplement significar els aspectes immaterials de la nostra naturalesa: significat, propòsit, valors, autenticitat.

Que aquestes coses no puguin observar-se o mesurar-se físicament no vol dir que no siguin reals o importants. El fet que no es puguin veure físicament les fa fàcils d’oblidar en un món obsessiu pel tangible. Tanmateix, la seva absència es nota profundament.

Així com la fam o la set són símptomes físics de necessitats físiques insatisfetes, la depressió, l’ansietat i l’addicció són els equivalents psicològics o espirituals que indiquen que les teves necessitats superiors no estan sent satisfetes.

Aquesta és la crisi de salut mental que veiem: no un desequilibri químic, sinó un desequilibri existencial. Simplement no hem entès, com a societat, que aquests són problemes espirituals amb solucions espirituals.

Una vegada més, el nostre pensament materialista ens va portar a creure que aquests eren problemes de base material, amb solucions de base material, com medicaments que, curiosament, són enormement rendibles per a les corporacions farmacèutiques.

Les nostres limitacions materialistes

Les creences errònies sobre aquests temes sorgeixen perquè la visió materialista del món proposa que només som els nostres cossos i cervells, que som, en última instància, criatures físiques.

Aquesta visió sosté que tota la nostra naturalesa és material, igual que la naturalesa de la realitat mateixa, i que els aspectes immaterials (com la consciència) són simplement subproductes dels processos físics del cos i del cervell.

El materialisme, però, és un sistema de creences basat en la fe. Loin de ser un fet provat, és una suposició. Redueix la riquesa de l’existència a allò que es pot veure, tocar i mesurar.

En realitat, hi ha proves més que suficients que la realitat és més que matèria. Tot i així, el materialisme persisteix, reduint la nostra comprensió de nosaltres mateixos i de la realitat.

Per avançar, hem de recuperar una ment oberta cap a allò immaterial: les forces invisibles que animen i donen sentit a la vida.

Què podem fer per millorar el benestar a les empreses?

Si la jerarquia de Maslow demostra alguna cosa, és que el benestar dels empleats no pot limitar-se a salaris competitius i assegurances mèdiques. Aquestes són necessitats bàsiques, sí, però només el primer esglaó. Què poden fer les empreses per abordar les necessitats superiors que realment determinen la salut mental i la realització de les seves plantilles?

• Reconèixer que el benestar laboral inclou allò immaterial

El primer pas és admetre que el benestar laboral no és només ergonomia i pauses per al cafè. Inclou significat, propòsit, creixement personal, connexió autèntica. Les empreses que només atenen les necessitats materials deixen insatisfeta la meitat de l’equació. I això es nota en les xifres de baixes per ansietat i rotació de personal.

• Integrar pràctiques d’introspecció

El ioga i el mindfulness no són modes passatgeres ni luxes corporatius. Són eines provades per abordar precisament aquestes necessitats superiors que Maslow va identificar. El ioga ajuda les persones a reconnectar amb el cos i el món interior. El mindfulness cultiva l’atenció conscient, la capacitat de presència, la regulació emocional. Ambdues pràctiques creen espai per al treball interior que el ritme frenètic de l’oficina moderna bloqueja sistemàticament.

• Implementar programes seriosos de ioga i mindfulness a l’empresa no és afegir un altre benefici cosmètic. És generar les condicions perquè els empleats puguin atendre les seves necessitats espirituals i psicològiques més profundes. I quan aquestes necessitats es satisfan, el benestar laboral millora radicalment.

• Crear espais per a la reflexió i el creixement personal

El benestar dels empleats requereix espais, físics i temporals, on sigui possible aturar-se. Sales tranquil·les, moments sense reunions, retirs ocasionals. No com a premi per productivitat, sinó com a part integral de la cultura laboral. Sense espai per a la introspecció, el treball interior és impossible. I sense treball interior, les necessitats superiors romanen permanentment insatisfetes.

• Formar líders que encarnin aquests valors

El benestar laboral no pot ser només un programa de recursos humans mentre el lideratge continua funcionant en mode supervivència. Si els directius prediquen equilibri però viuen estressats, si parlen de desconnexió però envien correus a mitjanit, el missatge real és un altre. Els líders han d’anar primers. Han de practicar ioga, meditar, fer el seu propi treball interior. Només així el canvi cultural esdevé genuí.

Mesurar el benestar laboral més enllà de la productivitat

Les mètriques tradicionals no capturen el benestar real. Pots tenir equips que compleixen objectius i, tot i això, estan buits per dins. Les empreses han de començar a preguntar: La teva feina té sentit? Sents que estàs creixent com a persona? Hi ha espai per expressar la teva creativitat? Et sents connectat amb els teus companys més enllà del transaccional? Aquestes són les preguntes que revelen si les necessitats superiors estan sent ateses.

iNSIDE ofereix programes de mindfulness, coaching i ioga per a empreses dissenyats precisament per abordar aquestes necessitats superiors que l’entorn corporatiu tradicional ignora. Perquè el benestar real a la feina no pot limitar-se al físic i al material.