Què tenen a veure les enciams amb el Mindfulness a l’oficina?

Thich Nhat Hanh, el monjo budista vietnamita que va portar el mindfulness a Occident, tenia molt clara una cosa: la manera com et prepares per anar a la feina, com t’hi desplaces i com et comportes un cop hi arribes afecta directament la qualitat del que produeixes. Però anava més enllà. Deia que tot allò que fas a la teva vida, absolutament tot, té un impacte en la teva feina.

Mindfulness a l’oficina: una lliçó de Thich Nhat Hanh

Al seu llibre Work explica una conversa que va tenir amb un acadèmic americà, que un dia li va dir:«No perdis el temps cultivant enciams a l’hort. Hauries d’escriure més poemes; qualsevol pot plantar enciams.»

La resposta del monjo va ser clara: «Aquesta no és la meva manera de pensar. Sé perfectament que si no cultivo enciams, no puc escriure poemes. Les dues coses estan relacionades.»

«La manera com et prepares per anar a la feina, vas a la feina i com ets mentre hi ets afecta no només aquells amb qui treballes, sinó també la qualitat de la teva feina. Tot el que fem a la nostra vida té un efecte en la nostra feina. Jo, personalment, sóc poeta, però m’encanta treballar a l’hort cultivant verdures.» —Thich Nhat Hanh

Per a Thich Nhat Hanh, esmorzar amb atenció, fer les tasques quotidianes amb consciència, cultivar l’hort amb presència no eren distraccions de la seva feina com a mestre i escriptor. Eren una part essencial d’aquesta.

«Com més consciència i atenció plena posem en totes les nostres accions diàries, inclosa la nostra feina, millor serà la nostra feina», va escriure.

La feina no comença quan fitxes

La idea sona gairebé subversiva en un món obsessionat amb la productivitat i l’optimització del temps. Ens han venut que la feina és el que passa de 9 a 18 h, que la resta és “temps lliure” i que totes dues coses s’han de mantenir separades.

Compartiments estancs.

Però qualsevol que hagi treballat sap que no funciona així. Arribes a l’oficina amb la discussió de la nit anterior encara al cap. O amb l’eufòria d’haver dormit vuit hores seguides per primer cop en setmanes. O amb l’angoixa de les factures que no quadren. Tot això entra amb tu per la porta.

La pregunta no és si la teva vida personal afecta la teva feina. La pregunta és què en fas, d’això.

Portar consciència al quotidià

Quan parlem de portar el mindfulness a les empreses, molta gent s’imagina sessions de meditació formal amb tot l’equip assegut en silenci. I això pot ser útil, és clar. Però el mindfulness que proposa Thich Nhat Hanh va més enllà. Es tracta de portar atenció plena a cada cosa que fas, fins i tot les més mundanes.

Preparar el cafè del matí pot ser un acte automàtic mentre penses en la reunió que tens a les deu. O pot ser un moment de presència: notar el so de l’aigua, l’aroma del cafè, la calor de la tassa. Dos minuts que canvien com arribes a aquella reunió.

El mateix passa amb el trajecte a la feina. Pots anar amb el metro repassant mentalment la llista de tasques, amb el cos tens. O pots aprofitar aquests quinze minuts per simplement estar present: sentir la respiració, notar les sensacions sense jutjar-les.

La qualitat és en els detalls invisibles

El més interessant de la metàfora de l’hort és que desmunta la jerarquia mental que fem entre tasques “importants” i tasques “menors”. Thich Nhat Hanh no veia el cultiu d’enciams com una cosa que li tragués temps de la seva veritable feina. Ho veia com allò que feia possible fer-la bé.

En el context laboral, això vol dir que la manera com respons un correu rutinari, com organitzes el teu escriptori, com parles amb aquell company que et cau malament o com gestiones els cinc minuts entre reunions no són detalls irrellevants. Són la substància mateixa de la teva feina.

Un directiu que respon correus mentre simula escoltar en una reunió està entrenant la seva ment en la fragmentació i la distracció. I després es pregunta per què li costa concentrar-se quan ha de prendre decisions importants.

Un empleat que es pren seriosament el moment de dinar, que menja a poc a poc i conversa amb atenció, no està perdent el temps. Està cultivant la capacitat d’estar present, exactament la mateixa que necessita quan torna al seu lloc de treball.

Més enllà de les sessions de Mindfulness a l’oficina

Les empreses que integren el Mindfulness a l’oficina de manera seriosa no ho tracten com un programa més de benestar. Ho entenen com un canvi cultural.

Això va des d’oferir espais i temps per a la pràctica formal fins a revisar coses com la cultura de reunions. Realment totes han de durar una hora? Poden començar amb un minut de silenci? És necessari el multitasking constant? Pot la gent desconnectar de debò fora de l’horari?

També vol dir que el lideratge ha d’anar primer. Si els directius prediquen mindfulness a l’oficina, però continuen enviant correus a les onze de la nit i presumint de dormir cinc hores, el missatge real és un altre. L’atenció plena no pot ser només un programa de recursos humans mentre la cultura de l’estrès perpetu continua intacta.

Tot està connectat

La idea de Thich Nhat Hanh és que no existeix la feina aïllada de la resta de la vida. Que la qualitat d’atenció que poses en les coses petites és la mateixa que posaràs a dissenyar un projecte, escriure un informe o liderar un equip.

Portat a l’entorn empresarial, això vol dir que invertir perquè els empleats visquin de manera més conscient i equilibrada no és altruista. És invertir directament en la qualitat de la feina que produiran.

Una empresa que anima la seva gent a cuidar-se, a fer pauses reals, a cultivar les seves pròpies “enciams” (siguin les que siguin) no està perdent productivitat. Està creant les condicions perquè facin una feina millor.

iNSIDE dissenya programes de mindfulness per a empreses que van més enllà de les sessions puntuals. Programes que ajuden a canviar la manera com els equips es relacionen amb la seva feina diària, des del més petit fins al més estratègic.

Perquè al final, com deia el monjo vietnamita: com més consciència posis en tot el que fas, millor serà la teva feina i la teva qualitat de vida.